L L E G E N D E S

 

 

 

Llegenda del Ca Major (Canis major)

 

De la constel.lació del Ca Major i de l’estrella Siri, que és al lloc del collar del gos, hi ha diverses llegendes. Aquestes són una dels grecs i una altre dels egipcis:

 

El Ca Major i el Ca menor eren els gossos de caça d’ Orió. El gos més gran tenia una velocitat extraordinària, tanta que podia avançar a qualsevol animal, pel que Orió el valorava molt. Una vegada va aconseguir caçar una guineu en plena carrera. Això va impressionar tant Zeus, un déu dels grecs antics, que li va fer un camp al cel perquè mai no s’oblidés aquesta gesta.

 

Els primeres egipcis creien que l’estrella Siri (el collar del Ca Major), era el seu déu Anúbis, amb cos d’home i cap de xacal. Quan Siri apareixia al cel abans de la matinada, sabien que arribava l’època de la crescuda del Nil, que era molt important per als pagesos que vivien tot al llarg del riu. Aquesta crescuda apotava nou llot a la terra, amb el que enriquia els camps de conreu.

 

A Siri, que és l’estrella més brillant del cel, els egipcis  l’anomenaven estrella Gos. I com que a l’estiu no es veu, es pensaven que sumava la seva energia amb la de sol per a produir els dies més calorosos de l’any o dies del gos (o del Ca), quan diem que fa  un sol canicular.

 

 

 

Llegenda de Casiopea (Cassiopeia)

 

Casiopea, esposa de Cefeu, i reina d’Etiòpia, presumia de tenir una filla més bonica que les Nereides, filles de Poseidó, el déu del mar. Les nimfes marines es van enfadar per aquest atreviment i van demanar al seu pare que la castigués. Poseidó va ordenar a Cetus, un monstre marí, que destruís el regne d’Etiòpia.

 

Quan Casiopea i Cefeu es van enterar del que pasava van anar a consultar a l’oracle d’Etiòpia. L’oracle els va aconsellar que per calmar al rei del mar, havien de sacrificar la seva filla, Andròmeda, encadenant-la a una roca com a víctima del monstre. I així ho van fer.

 

Va voler la sort que Perseu, que tornava a casa cavalcant sobre Pegàs, el seu cavall alat, la sentís cridar i corregués a ajudar-la. Perseu venia de matar la Medusa, que també era un monstre molt perillós perquè tot aquell que li mirés el cap es convertia en pedra. De manera que quan Cetus es va acostar, Perseu va treure el cap de la Medusa, que duia en una bossa, i li va ensenyar al monstre que es va quedar petrificat.

 

Perseu i Andròmeda es van enamorar al moment. Poseidó, el rei del mar, encara estava enfadat però, veient que s’estimaven tant, els va situar a tots al cel. I no només a Perseu i Andròmeda, també als reis Cassiopea i Cefeu i, fins i tot, a Cetus, el monstre marí.

 

 

 

Llegenda de l’Escorpí (Scorpio)

 

Orió està representat per un guerrer que alça el seu arc i es protegeix amb un escut dels enemics. Al seu costat hi ha els seus gossos de caça: el Ca Major i el Ca Menor.

 

Els antics grecs explicaven que Orió, el gran caçador, era fill de Poseidó, déu del Mar, i era conegut arreu perquè  alliberava el món de bèsties. Es deia que era tan alt que, fins i tot, podia travessar el mar caminant sense entrebancar-se.

 

Això no obstant, el seu poder, l’orgull i la prepotència, el van convertir en un ésser presumit que afirmava que ningú no el podria vèncer mai. Disfrutava tant caçant que es va convertir en un caçador insensat. Va deixar de caçar per necessitat i caçava per divertir-se. Tant que la deessa Artemisa, va ordenar un escorpí gegant que el ferís al taló per matar-lo. Escorpí el va picar i Orió va estar a punt de morir. Quan es va curar, Orió, va deixar de caçar perquè si.

 

Des d’aleshores ambdós són enemics. Els van posar al cel però un a cada punta, ben allunyats, de manera que quan Escorpí surt, Orió s’amaga.

 

(A la Xina, a l’Escorpí li diuen el Drac Blau.)

 

 

 

Llegenda d’Orió (Orion)

 

Orió està representat per un guerrer que alça el seu arc i es protegeix amb un escut dels enemics. Al seu costat hi ha els seus gossos de caça: el Ca Major i el Ca Menor.

 

Els antics grecs explicaven que Orió, el gran caçador, era fill de Poseidó, déu del Mar, i era conegut arreu perquè  alliberava el món de bèsties. Es deia que era tan alt que, fins i tot, podia travessar el mar caminant sense entrebancar-se.

 

Això no obstant, el seu poder, l’orgull i la prepotència, el van convertir en un ésser presumit que afirmava que ningú no el podria vèncer mai. Va deixar de caçar per necessitat i caçava per divertir-se. Tant, que la deessa Artemisa va ordenar un escorpí gegant que el ferís al taló per matar-lo. Escorpí el va picar i Orió va estar a punt de morir. Quan es va curar, Orió, va deixar de caçar perquè si.

 

Des d’aleshores ambdós són enemics. Els van posar al cel però un a cada punta, ben allunyats, de manera que quan Escorpí surt, Orió s’amaga.

 

 

 

Llegenda de l’Ossa Major (Ursa Major)

 

Existeixen llegendes a totes les cultures sobre l’ Osa Major. Per exemple, els àrabs hi veien una caravana, i els romans hi veien bous tirant d’un carro. Altres civilitzacions hi han vist la forma d’un ós. La majoria d’indis d’Amèrica del Nord  també hi veien un ós, però com que els ossos no tenen cues llargues, pensaven que les tres estrelles de la cua eren tres cadells que seguien a la mare. D’altres indis d’Amèrica li diuen el “gran cassó” (o el gran cullerot).

 

Explica la història, que un indi americà va enviar els seus set fills al bosc perquè aprenguessin el llenguatge del vent. A la nit, un soroll va despertar el germà gran, el vent cantava, però ell no entenia el que deia. Va mirar amunt i va veure les Plèiades, un grup d’estrelles, i va veure que  ballaven al so de la cançó del vent. Sorprès, va despertar els seus germans per tal de que també ho escoltessin i veiessin l’espectacle, i l’ajudessin a interpretar-lo. Es van posar tots a dansar i el vent els va elevar al cel i, junts, van formar el gran carro.

 

 

 

Llegenda de l’Ossa Menor (Ursa Minor)

 

És una de les constel.lacions més conegudes de l’hemisferi nord. Consta de set estrelles en forma de carro; quatre d’elles formarien el que és la part fonda del carro i les altres tres serien el que és el mànec del carro. L’ element més conegut de l’ Osa Menor és l’ Estrella Polar, que s’està sempre al mateix lloc, tot l’any,  i assenyala el Pol Nord, pel que els navegants l’han fet servir des de sempre per orientar-se en les seves travessies.

 

Els grecs veien en l’Osa Major i l’Osa Menor la representació de la nimfa Cal.listo i el seu fill Arcas, transformats en óssos per la dona de Zeus, que era molt gelosa. Fou Zeus qui, en preferir no perdre de vista les ósses cobejades pels caçadors, les situà prop del pol (sempre visibles, d’aquesta manera!).

 

Per als romans, les set estrelles del Carro eren set bous, septentriones, que ha esdevingut “septentrió”, el Nord.

 

Llegenda de Sagitari (Sagittarius)

 

Sagitari era un centaure, meitat home i meitat cavall. Posseïa la força del cavall i la Intel.ligència de l’home, tant que el seu rei, Quiró, era el mestre d’ herois com Hèrcules, o el propi Aquiles. Hèrcules va fer amistat amb un fill de Quiró, perquè el va ajudar un dia que es trobava en perill. Per això, Quiró va col.locar al cel un centaure amb un arc (Sagitari) perquè sempre protegís Hèrcules dels escorpins, que eren els seus enemics. Per això ambdues constel.lacions estan juntes al cel.

 

 

 

Llegenda de Taure (Taurus)

 

El Toro ha estat adorat a diverses cultures, com l’egípcia, la ibèrica, la grega i  la jueva. El Toro és el símbol de la primavera, del conreu i de la sembra, però també ho és de l’amor, que floreix a la primavera.

 

Zeus, un déu dels grecs antics, es va enamorar d’una bella princesa, Europa, filla del rei Agenor. Europa, que s’estava a la platja, va voler saber què hi havia a l’altre banda del mar. Zeus, va acudir a la platja en forma de toro i es va oferir a portar-la. Ella li va pujar a la gropa i Zeus va nedar fins a l’illa de Creta. Un cop allà es va transformar en déu i li va oferir el seu amor, i Europa el va acceptar.

 

 Per això Zeus va pujar a les constel.lacions la forma del Toro en record d’aquesta història d’amor. Posteriorment va pujar-hi a les Híades, en forma de cúmul a la constel.lació del Toro, per haver cuidat del seu fill Dionisi. I després va fer el mateix amb les Plèiades, les filles de Plèyone i Àtles. Però aquesta ja és una altra història.